“Aigua de l'aixeta, per favor”. Una petició tan senzilla s'escolta molt menys del que caldria pensar en bars i restaurants, obligats per llei a oferir gratis eixa beguda si així ho demana el client. Aigua que corre per les canonades, clar. I és que la norma, en vigor des de juliol de 2022, “ha calat molt menys de l'esperat entre els consumidors”, revela Gerard Hernández, secretari general de Facua-Consumidors en Acció, a Catalunya, la qual cosa comparteix l'OCU.

I els restauradors tampoc sembla que estiguen posant molt de la seua part perquè la llei s'instaure i popularitze, perquè en la majoria de restaurants i bars es continua servint aigua embotellada quan el consumidor no diu el contrari.

Són molt pocs els establiments que recorden als seus clients, en fer la comanda, que poden servir-los aigua gratis de l'aixeta. Cal dir, en defensa dels restauradors, que la norma no els obliga a fer eixa pregunta. Així que per què servir-la gratis si poden cobrar-la sense infringir la llei.

El restaurador no està obligat a oferir-la quan es fa la comanda, però sí a servir-la si se li demana expressament

Per a buidar dubtes al consumidor, el que toca és donar algunes claus de la norma. Aquesta llei que obliga a servir aigua de l'aixeta gratis té nom: “Residus i sòls contaminats per a una economia circular”. L'objectiu és reduir un 70% els objectes d'un sol ús com a gots, tapes i taps d'ací al 2030. Un altre front en la lluita contra el canvi climàtic i protecció del medi marí, cementeri d'eixos plàstics.

En el seu article 18 aquesta llei resa: “en els establiments del sector de l'hostaleria i restauració s'haurà d'oferir sempre als consumidors, clients o usuaris dels seus serveis, la possibilitat de consum d'aigua no envasada de manera gratuïta i complementària a l'oferta del mateix establiment”.

La cultura de l'aigua de l'aixeta gratis en la restauració no ha calat, com ocorre a França, i a moltes persones sembla donar-los encara apure demanar-la

Fins ací, cap dubte. Si a un consumidor demana aigua de l'aixeta i se li serveix embotellada està en tot el seu dret a denunciar. Però tal com apunten des de Facua “són pocs els que s'embarquen en una denúncia, encara que sí que ens arriben queixes de clients que volen saber qui té la raó, en cas de conflicte”.

Gerad Hernández opina que la poca bel·ligerància del consumidor amb aquest tema s'explica per diversos motius: “la cultura de l'aigua de l'aixeta gratis en la restauració no ha calat (molt diferent és el que passa en altres països, com França) i a moltes persones sembla donar-los encara apure demanar-la. Davant el dubte, de si tenen o no raó, prefereixen callar i continuar prenent l'aigua embotellada”.

I si l'aigua de l'aixeta té poca qualitat o mal sabor? Hi ha excusa del restaurador en aquest cas? No. Bars i restaurants estan obligats a donar aigua potable, amb independència de les seues característiques. En aquests casos –amb l'excusa de l'aigua de mala qualitat– sí s'ha detectat, revela *Facua, la picardia d'empresaris que filtren eixa aigua i després la intenten cobrar per eixe tractament. El consumidor ha de saber que no té obligació a pagar-la “i, molt menys, si eixa circumstància no els ha sigut advertida en el moment de fer la comanda i han demanat expressament aigua de l'aixeta”.

La realitat és que en les taules d'eixos negocis es continua veient molta aigua embotellada i molt poques pitxers

Des de les organitzacions de consumidors s'insta els restauradors, per a evitar problemes quan arriba el compte, a oferir aigua de l'aixeta o embotellada en el moment de la comanda. Però això, reiteren, no passa de ser una recomanació, perquè la llei no obliga eixos professionals a ser tan esplèndids amb els seus clients.

La realitat –basta prestar una poca d'atenció en la visita a restaurants– és que en les taules d'eixos negocis es continua veient molta aigua embotellada i molt poques pitxers, que seria la de l'aixeta i per la qual no cal pagar ni un cèntim.

L'OCU recorda que la llei més lluny. “Garanteix que els establiments afectats per la norma oferisquen sempre als usuaris la possibilitat d'un recipient d'aigua de l'aixeta i els gots necessaris (han d'estar a la vista) perquè no calga demanar-la expressament”.

Aquesta organització de consumidors admet, com Facua, que encara “hi ha molt de desconeixement sobre aquesta possibilitat entre clients i empresaris”. Així que eixos pitxers i gots no estan a la vista i els consumidors tampoc demanen que ho estiguen. Si foren visibles es generarien molts menys dubtes. “Són molt pocs els bars i restaurants que ho fan”, lamenta l'OCU.

Si es demana aigua de l'aixeta i no la serveixen, el consumidor “pot demanar el full de reclamacions i si en 30 dies no ha rebut resposta es pot contactar amb el servei públic de consum, la qual cosa obri la possibilitat a una sanció administrativa a l'establiment”.

Molt diferents són les coses amb la norma que obliga a entregar recipients al client per a emportar-se el menjar sobrant a casa

Molt diferents són les coses amb una altra llei, la de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari, que sí ha calat entre els clients de bars i restaurants. En aquest cas, en contra del que ocorria anys arrere, no es detecta tant dificultat com amb l'aigua de l'aixeta gratis a l'hora de demanar que es pose en envasos el menjar sobrant per a portar-li-la a casa. Els establiments –en els bufets lliures això no val– ho fan sense cap cost.

Consulta la notícia original ACI